Una caminada per la Serra de l'Obac

La pluja va espantar els caminaires, i només quatre foren els valents.

Vegeu-ne algunes instantànies, però no cal que us esforceu a veure el paisatge: tot estava molt gris.

Sargantanes de dues cues

Bé, un xic estrany, però cert, algunes vegades se n'ha trobat alguna, i la fotografia ho reflecteix perfectament.

Per defensar-se d’un depredador, la sargantana es desprèn amb certa facilitat de la cua, i en regenera una altra, però alguna vegada doble:

Ja d'antic se'n parla:
Sargantanes, cerqueu-les de dues cues
«Qui troba una sargantana de dues cues, amb ella es fa ric, perquè li xifra la
sort! "Un cop agafada, ha d’ésser mesa sota un «coci» amb el sòl ple de farina, sobre la qual, amb una de les cues, xifra el número que traurà la rifa." Però resulta sempre que abans d’acabar de xifrar se moren, o bé la xifra és indesxifrable. Aquest fenomen de tenir dues cues una sargantana, realment se dóna. El Calic n’havia vista una, quan era petit, a la soca d’un faig tou, a Malanyeu. Altres persones mereixedores de tot crèdit, asseguraren haver-ne vistes, però, com tots els fenòmens, és una cosa rara». (Extret dels treballs de recerca fets per Serra Vilaró, Bagà)

Fotografia:
‘Arte Fotográfico’, edició n. 390, any 1984.

Els fenicis comerciaven a les Amèriques?

En l'edició passada es va indicar que procuraríem dir-ne alguna cosa més. dèiem:
"La duquesa Luisa Isabel Álvarez de Toledo és una historiadora de prestigi i fou qui va declarar aquest fet, i explicava que hi havia una confussió en virtud de la qual constaven viatges a Àfrica el que eren viatges a Amèrica. Per a una propera edició ampliarem aquesta insòlita informació, i procurarem donar-ne alguna opinió autoritzada".
La Lluïsa Isabel basa el que diu, exposat en una molt extensa bibliografia, en el fet que en diversos països d'Àfrica surten referències a llocs que només poden ser a Amèrica; a tall d'exemple, parlen de rius i de canya de sucre en deserts que ben segur que ja ho eren al neolític.
Ressalta, així mateix, que la navegació a vela té el punt de partida com a mínim des de 4500 anys aC, i era ja coneguda en concret a "tumba Sumeria", i que era més fàcil travessar l'oceà empesos pel vent que rodejar l'Africa.
La Lluïsa Isabel administra un important arxiu, atès per un nombrós i expert equip.
Consulteu l'article i llibre "África versus América la fuerza del paradigma", que podeu consultar a la web
www.verdeislam.com/vi_03/VI_303.htm
I la web de la seu familiar
www.fcmedinasidonia.com