Bé, un xic estrany, però cert, algunes vegades se n'ha trobat alguna, i la fotografia ho reflecteix perfectament.Per defensar-se d’un depredador, la sargantana es desprèn amb certa facilitat de la cua, i en regenera una altra, però alguna vegada doble:
Ja d'antic se'n parla:
Sargantanes, cerqueu-les de dues cues
«Qui troba una sargantana de dues cues, amb ella es fa ric, perquè li xifra la
sort! "Un cop agafada, ha d’ésser mesa sota un «coci» amb el sòl ple de farina, sobre la qual, amb una de les cues, xifra el número que traurà la rifa." Però resulta sempre que abans d’acabar de xifrar se moren, o bé la xifra és indesxifrable. Aquest fenomen de tenir dues cues una sargantana, realment se dóna. El Calic n’havia vista una, quan era petit, a la soca d’un faig tou, a Malanyeu. Altres persones mereixedores de tot crèdit, asseguraren haver-ne vistes, però, com tots els fenòmens, és una cosa rara». (Extret dels treballs de recerca fets per Serra Vilaró, Bagà)
Sargantanes, cerqueu-les de dues cues
«Qui troba una sargantana de dues cues, amb ella es fa ric, perquè li xifra la
sort! "Un cop agafada, ha d’ésser mesa sota un «coci» amb el sòl ple de farina, sobre la qual, amb una de les cues, xifra el número que traurà la rifa." Però resulta sempre que abans d’acabar de xifrar se moren, o bé la xifra és indesxifrable. Aquest fenomen de tenir dues cues una sargantana, realment se dóna. El Calic n’havia vista una, quan era petit, a la soca d’un faig tou, a Malanyeu. Altres persones mereixedores de tot crèdit, asseguraren haver-ne vistes, però, com tots els fenòmens, és una cosa rara». (Extret dels treballs de recerca fets per Serra Vilaró, Bagà)
Fotografia:
‘Arte Fotográfico’, edició n. 390, any 1984.
‘Arte Fotográfico’, edició n. 390, any 1984.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada